DELTA gent activa

EL PERIÓDICO repeteix un recorregut per les barreres del passeig de Gràcia fet 4 anys enrere

CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA

Si tenen ocasió de fer-ho, fixin-se en les barreres arquitectòniques dels dos costats de la Diagonal. Hi trobaran un restaurant, un hotel, una botiga, una entitat bancària o una perruqueria. Abaixin la mirada a terra. Allà, amb molta probabilitat, toparan amb un esglaó; més alt o més baix, però esglaó al cap i a la fi. Ara imaginin-se que van en cadira de rodes. ¿Complicat, oi? Segons ha pogut comprovar aquest diari, el 63% dels establiments de l?avinguda, entre Francesc Macià i passeig de Gràcia, no són accessibles per a persones amb discapacitat, un detall, tan urbà com social, que sembla que ha quedat al marge del discurs oficial sobre la reforma de la via, centrat en rambles, bulevards, tramvies, arbres, motos i bicis.
Si es té en compte que al voltant del 32% dels barcelonins tenen algun problema de mobilitat, la importància de garantir l?entrada a un establiment no és una qüestió intranscendent. No és que tots necessitin una cadira de rodes, ja que entre aquests gairebé 500.000 barcelonins hi podem trobar, a més de persones amb discapacitat, dones embarassades, gent gran o ciutadans amb una lesió temporal; persones, en definitiva, que tenen el mateix dret a tallar-se els cabells, a comprar-se una samarreta o unes sabates, a prendre un cafè o a treure diners. Això, ara com ara, no ho tenen garantit a la Diagonal, una situació que es pot confirmar amb una entretinguda passejada de poc més d?una hora. Dels 119 establiments que un pot visitar en el tram més concorregut de l?artèria, només 44 disposen de rampa d?entrada o estan a nivell de carrer, mentre que els 75 restants obliguen a levitar o a demanar auxili per poder salvar l?obstacle.

GENT AMB POSSIBLES / José María Ballesteros presideix a Catalunya la Confederació Estatal de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (Cocemfe) i fa tres dècades que defensa «un col·lectiu molt nombrós i amb un considerable poder adquisitiu». Treu això, el tema dels diners, per una raó concreta, ja que moltes empreses privades, explica, segueixen relacionant «discapacitat i pobresa». Demana, per això, «una mica més de sentit de la realitat», cosa que «sí que sembla que han tingut entre les grans superfícies», com demostren El Corte Inglés, General Óptica o la botiga d?electrònica Dows.
Amb la instal·lació de rampes al 100% dels autobusos, el 74% de les estacions de metro adaptades i el 90% dels carrers de la ciutat condicionades per al pas d?una cadira de rodes, Ballesteros considera que la implicació del comerç és una «obligació moral», l?element que confirmaria que Barcelona és «la ciutat més accessible d?Europa».
Marta Canut, presidenta de l?Associació Comercial Diagonal Centre, recentment creada amb motiu de la reforma de l?avinguda, reconeix que l?accessibilitat és una «tasca pendent i no gaire comentada» i excusa el problema en «la pròpia arquitectura dels edificis».

QÜESTIÓ D?AUTONOMIA / El problema, insisteix Ballesteros, és que les empreses no els veuen com a «clients potencials» i retreu l?actitud de moltes botigues, que s?ofereixen a treure?ls la mercaderia al carrer. «¿Què passa si vull comprar roba interior, també la trauran perquè me l?emprovi a la vorera?», il·lustra. «No volem que ningú s?apiadi de nosaltres, volem tenir l?opció d?actuar amb autonomia», resumeix.